EL 40% DE LA BROSSA LLENÇADA AL CONTENIDOR DE LA RESTA ES PODRIA RECICLAR

L’anàlisi de la brossa que es llença al contenidor gris (resta) a Castellví de Rosanes dibuixa l’escenari següent: el 40% dels residus que hi ha dins no hi hauria de ser i són productes que es podrien reciclar i gestionar a través dels respectius contenidors o serveis de recollida. El gruix més important de residus que no haurien d’anar al contenidor gris, però que s’hi han trobat, són amb diferència els envasos i les restes de vegetació. Aquest fet, a més del corresponent impacte en el medi ambient, suposa que cada any els veïns i veïnes de Castellví de Rosanes hagin de pagar milers d’euros en sobrecost a l’hora de portar la brossa a l’abocador, ja que el municipi paga un cànon per cada tona de brossa que hi porta -actualment el cànon supera els 47 euros/tona abocada-, cost al qual s’ha de sumar la despesa pròpiament dita del servei de recollida i transport. Per tant, com més residus vagin al contenidor gris i no als de recollida selectiva, més s’incrementa el cost del servei.

L’anàlisi del contenidor gris parteix d’una mostra de brossa recollida a finals de febrer. El camió va arribar a l’ecoparc dels Hostalets de Pierola i un cop allà es va separar una mostra de 263 kg del total de 3 tones d’escombraries del contenidor gris que portava el vehicle.
D’aquests 263 kg de la mostra analitzada, 106,5 kg (un 40,4% del total) corresponen a residus impropis, és a dir, residus que no haurien de ser al contenidor gris. Per ordre de més a menys els impropis trobats són:

• 42,46 kg d’envasos (un 16,11% del total), entre ells llaunes, garrafes, brics, ampolles diverses, plats de plàstic i bosses que haurien de ser al contenidor groc.
• 34,95 kg de poda i restes vegetals (13,26% del total), entre ells enfiladisses, herbes, fulles, etc., que haurien d’anar al servei de recollida de vegetació.
• 17,2 kg d’orgànica (6,52% del total) que hauria de ser al contenidor marró i preferentment dins de bossa compostable.
• 7,6 kg de paper i cartró (2,88% del total), com caixes i sacs de paper que s’haurien d’haver posat al contenidor blau.
• 4,3 kg de vidre (1,63% del total), que caldria llençar al contenidor verd.

Tenint en compte aquestes dades, si el dia del mostreig d’un total de 3 tones un 40% eren residus que no tocava que fossin al contenidor gris, es van pagar uns 56 euros de cànon que es podrien haver evitat. Si aquest mateix percentatge d’impropis es manté al llarg de l’any, el sobrecost acumulat ascendeix a milers d’euros.

El contenidor de la resta, com el seu nom indica, és per aquells residus que no tenen un altre contenidor específic ni un servei de recollida concret. En cap cas es pot utilitzar tampoc el contenidor gris per a residus especials ni industrials.

En aquesta època de pandèmia de coronavirus, el contenidor gris és també on han d’anar a parar els guants i mascaretes un cop utilitzats.

Crida al civisme: els residus no s’han de deixar a terra

En paral·lel al correcte reciclatge, és important adoptar una actitud cívica a l’hora de llençar els residus. La brossa s’ha de deixar o bé dins del contenidor corresponent o bé fer servir el servei de recollida gratuït a domicili de trastos i poda (cal trucar abans al 900.101.861 i el cas de la poda, disposar de la corresponent saca facilitada per l’Ajuntament).
En cap cas es pot deixar la brossa a terra a fora dels contenidors, ni tampoc restes d’obra ni altres residus que per les seves característiques s’han de gestionar d’una manera específica.

Actualment s’està duent a terme una desinfecció periòdica de les illes de contenidors per prevenir el coronavirus, i gestos com deixar la brossa a terra són una mostra de poc respecte envers el veïnat i la tasca dels serveis essencials que vetllen per la salut de la població.