Novembre 2017
Reducció del deute, la part invisible d’una bona gestió
Ja han passat més de dos anys des que l’actual consistori va arribar a l’Ajuntament. L’equip de govern, com no pot ser d’altra manera, va començar el seu mandat fent aquelles actuacions que eren més urgents, el que popularment se’n diu fer de bombers. Després vàrem començar a posar-hi fil a l’agulla per tal de començar a aplicar el nostre programa. Fins aquí hem fet ja moltes coses i de ben segur en queden moltes altres per fer.
Pel que fa a l’àmbit cultural i esportiu, des que vaig agafar la regidoria de Cultura, he procurat fer el màxim d’activitats possible, segurament més del que podria esperar-se d’un poble de les dimensions de Castellví.
Nosaltres, però, encara teníem i tenim a sobre un altra limitació que, sent molt important i pesant com una llosa a l’hora de portar a terme qualsevol projecte, costa de veure i de la qual pocs en són realment conscients. Estic parlant del deute que aquest govern municipal es va trobar al entrar al consistori i que pujava a la xifra de 1.200.000 euros (que llavors representava un 78% del pressupost).
Dons bé, mantenint i incrementant totes les activitats i accions de govern, és a dir, sense que gairebé ningú ho hagi notat, hem aconseguit en dos anys rebaixar el deute a la meitat. Ara és de 600.000 €, el 32% del pressupost d’enguany.
De ben segur podrem acabar aquest mandat amb un deute pràcticament nul. Un objectiu no massa visible a nivell popular, però que és important de cara a afrontar un futur més lliure i que ens permeti fer realitat projectes més engrescadors.
De moment, he de dir que per a mi segueix sent un honor i tot un goig treballar al costat de l’alcalde Joan Carles i dels altres companys de l’equip de govern, el Carles, el Pepe i el Pep. Amb ells i amb l’ajuda de tots vosaltres ho aconseguirem.
Josep M. Mitjans Mitjans
Regidor de CiU
La violencia machista sigue matando
El pasado 28 de septiembre se aprobó El Pacto de Estado contra la Violencia de Género, un Pacto que nos ayudará a avanzar en la erradicación de la violencia machista. Está compuesto de 213 medidas que se aplicarán en cinco años, con una financiación adicional de 1.000 millones de euros, medidas en seguridad para las víctimas, en educación, sanidad, ámbito laboral, justicia, medios de comunicación y cultura.
En el primer trimestre de este año, aquí en el Baix Llobregat, se han efectuado 625 denuncias, son 208 más que en el mismo trimestre del año pasado y hay que pensar que las denuncias solo son la punta del iceberg de la violencia machista. Según informes solo denuncian el 20% de las víctimas; 588 mujeres de nuestra comarca han decidido denunciar porque tienen miedo de sus agresores; de las que han pedido orden de protección, se les ha denegado al 40%, ¿alguien cree que casi la mitad de las mujeres que piden esta medida de protección no la necesita? En Catalunya están 9 de los 10 juzgados que deniegan más órdenes de protección, habrá que trabajar en este sentido.
Este año 40 mujeres han sido asesinadas, hijos e hijas que han perdido a sus madres, madres que han perdido a sus hijas. El 2017 es el año con más niños y niñas asesinadas por violencia machista contra sus madres concretamente 7. La violencia machista es una lacra que la sociedad NO nos podemos permitir, tenemos que trabajar cada día más, con campañas de sensibilización, que las víctimas sientan el apoyo de sus vecinos y vecinas, de los ayuntamientos y otras administraciones, que aumenten los recursos económicos, creando ayudas para vivienda, para inserción laboral…
Nosotras desde “Junts per Castellví” haremos propuestas en este sentido, cara al presupuesto del 2018.
Grup municipal
Junts per Castellví – CP
Orgullosos de ser castellvinencs i castellvinenques
Fa anys parlar d’independència era una utopia, per molts era un somni que mai ens haguéssim imaginat que es duria a terme o que podíem arribar a veure de més a prop.
Però des del 2010 la situació ha anat prenent forma i embranzida i tot gràcies a la ciutadania, que omplint els carrers en moltes ocasions, ha anat fent força i empenyent als polítics per arribar on hem arribat. Per tant, podem estar ben orgullosos del poble català!
Fa mesos que sentíem a parlar de l’1 d’octubre de 2017 però moltes vegades acompanyat de dubtes, d’incògnites, de falses veritats i inclús de pors. Tot això ha anat fent que tant els que hi crèiem com els que no, dubtéssim i molt! Es farà? No es farà? La mateixa setmana del referèndum la pregunta que es feia tothom era: votarem? Però tot i els dubtes i incògnites, la gent no es va quedar a casa ni va abandonar, sinó tot el contrari!
Però aquí està la gràcia de la situació, mentre la majoria de la població dubtava i es feia mil preguntes uns altres anaven per feina i ho lligaven tot. Potser pocs pensaven que el referèndum es celebraria, però els que hi creien ho van fer de manera tant aferrissada que es va dur a terme! Les paperetes van arribar, les urnes també, el sistema informàtic, tot i les dificultats, va resultar. Així doncs, ens hem de sentir orgullosos i agraïts de tots aquells i aquelles que ho van fer possible, o sigui, del poble català!
El mateix dir dels veïns i veïnes de Castellví de Rosanes. Per tothom el temps és or i aquell cap de setmana no importava “perdre el temps” veient passar les hores per un motiu que no sabíem ni si s’arribaria a fer o serviria. Així doncs, també ens hem de sentir orgullosos de ser castellvinencs i castellvinenques! Gràcies a tots i totes els que d’una manera o altre, us vau organitzar, vau dormir poc, vau col·laborar o vau estar allà presents per intentar que el referèndum es realitzés i es poguessin protegir les urnes! De veritat, MOLTES GRÀCIES!
VISCA CASTELLVÍ I VISCA CATALUNYA!!!
Grup municipal Fem Poble-AM
Alerta i consciència envers els pins que ens envolten
Ningú a les nostres contrades ha viscut l’experiència de com es poden anar desenvolupant els nostres boscos. És ara actualment que ho estem veient.
Fins a la meitat del segle passat els pins quan tenien uns 20 anys els anaven talant per fer-ne llenya. Forns de calç, fleques, llars de foc, etc. D’aquesta manera els boscos s’anaven renovant.
Hom sap que el pi blanc majoritari a la nostra zona ha esdevingut plaga. Els boscos s’han desenvolupat selvàtics. Molts d’aquests pins ara tenen més de cinquanta anys i alçades importants amb un pes al voltant de la tona. La densitat fa que alguns creixin raquítics i d’altres es morin.
El pi arrela molt superficialment, no té agulla com d’altres arbres. Per aquest motiu en veiem de caiguts amb tot un pa de terra a la soca.
En cauen molts, cada any que passa el problema va a més. Una mica de vent i pins a terra, no em vull imaginar quin pot ser el resultat si ens cau una nevada tan sols de 20 cm., però els comptarem per centenars.
Fan por molts pins que hi ha dins de parcel·les privades. S’han fet molt alts i les branques pesen molt . Alguns per la seva inclinació amenacen cases pròpies i veïnes, parcel·les, cablatge elèctric i telefònic, carrers, carreteres, etc.
Difícil situació. Caldria que tothom fos previsor al respecte.
Alguns dels nostres veïns, propietaris forestals, ja han portat a terme i estan realitzant plans de gestió forestal.
L’Ajuntament ja ha demanat un pla tècnic de gestió forestal per la zona municipal del Pla de Matamoros i camí de Miralles. Veurem com i quan el podrem executar, però aquesta és la nostra intenció.
En positiu podem observar en zones determinades on cauen pins que els roures i alzines estan envaint. O sigui que el bosc primari i autòcton es va recuperant poc a poc. Solament si hi hagués un incendi la plaga del pi blanc tornaria a envair aquests espais.
Pep Massana Sàbat
Regidor no adscrit